Mujer mirando al marMujer mirando al mar.

Mujer-mirando-al-mar, Ricardo Gómez editorial SM

Por Emma Castaño Sánchez*

¿De qué misterioso material está formado el cordón que mantiene una novela unida a la Realidad?

Un manuscrito encontrado en el Rastro, cartas, informes, un escritor en busca de su personaje, un viaje, un narrador, Galicia, Helena, la poesía.

Algunos lectores se preguntarán por qué un maestro elige una lectura para sus alumnos. A veces, como otros muchos sucesos de la vida, todo se debe a un azaroso tejido de circunstancias, que comienzan con la simple recomendación de una compañera:

Mujer mirando al mar, es una bonita novela, que les gusta.

Cuando uno ni recuerda que esa novela ha sido mencionada (como otros sucesos de la vida), la novela aparece en la estantería del departamento, y el maestro la lee.

Mujer mirando al mar enseña a los jóvenes lectores cómo se crea una novela, les enseña que esas historias que a veces les apasionan; y otras, les aburren; y otras, les enseñan o les descubren algo de sí mismos, están hechas de una materia prima informe, caótica, que el escritor va dando forma como un alfarero.

La novela les enseña que eso que llamamos Realidad es, a veces, inaccesible, y que está hecha de retazos de acontecimientos, algunos más ficticios que reales.

Les enseña la deuda que tenemos con los anónimos autores de la lírica tradicional, con las hermosas cantigas, con los trovadores, con esa novela-madre, generadora de Literatura, que es El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha.

Mujer mirando al mar les enseña que eso que llaman Historia es más que un nombre de piedra en un manual de la mochila, y es algo construido a base de vida, de dolor, de injusticias, de seres cotidianos que aman y son juzgados, de vencedores y vencidos; y que esa Historia no tiene sentido hasta que uno de ellos pregunta en casa, habla con sus padres o abuelos, escucha historias, las guarda en la memoria, y, con el paso del tiempo, las juzga, formándose una opinión sobre ellas, que le permite pasar, a su vez, a formar parte de esa misma Historia, ahora con nombre de agua.

Mujer mirando al mar les recuerda el valor de una carta o postal (no es verdad que a los jóvenes ya no les interesan estas cosas, absorbidos por los ágiles correos electrónicos), les ayuda a crear historias a partir de géneros como el diario personal, a contar una historia de maneras diferentes, a estar cerca de los exiliados, de los perseguidos; a pensar en los malos y en los buenos, a dudar de las guerras de buenos y malos; a imaginar que los personajes de esta novela podrían ser cualquiera de sus abuelos, a valorar sus propios escritos en lo que merecen, el mérito de haber dado vida a unos personajes, que, a su vez, hablan de ellos mismos, y de otros seres humanos.

-Es rara. Al final, no se sabe lo que pasa.

-Elige tú. ¿Qué final prefieres?

-El feliz.

-Tú has construido la novela con el autor, al elegir ese final.

-Pero, al final, ¿qué pasa de verdad?

-No se sabe. Hay cosas que nadie sabe.

-Pues vaya.

(A mis alumnos y a mí nos gustaría dedicar nuestros trabajos y lecturas a Pablo y Helena. Cada uno de ellos ya les ha dado una historia más allá de la que esta novela ofrece.)

*Emma Castaño Sánchez es profesora de Lengua y Literatura y ha trabajado en diferentes institutos públicos de la Comunidad de Madrid.

Ficha técnica:

Mujer mirando al mar
Ricardo Gómez Gil
Editorial: SM
Colección: Gran Angular
Madrid, 2010
128 páginas
EAN: 9788467540796

Premio Gran Angular 2010

Mujer-mirando-al-mar, Ricardo Gómez editorial SM  Per Emma Castaño Sánchez*

De què misteriós material està format el cordó que manté una novel·la unida a la Realitat?

Un manuscrit trobat al Rastro, cartes, informes, un escriptor a la recerca del seu personatge, un viatge, un narrador, Galícia, Helena, la poesia.

Alguns lectors es preguntaran per què un mestre tria una lectura per als seus alumnes. De vegades, com molts esdeveniments de la vida, tot es deu a un atzarós teixit de circumstàncies, que comencen amb la simple recomanació d’una companya:

-Mujer mirando al mar, és una bonica novel·la, que els agrada.

Quan un ni recorda que aquesta novel·la ha estat esmentada (com altres esdeveniments de la vida), la novel·la apareix a la prestatgeria del departament, i el mestre la llegeix.

Mujer mirando al mar ensenya als joves lectors com es crea una novel · la, els ensenya que aquestes històries que de vegades els apassionen, i altres, els avorreixen, i altres, els ensenyen o els descobreixen alguna cosa de si mateixos, estan fetes d’una matèria prima informe, caòtica, que l’escriptor va donant forma com un terrisser.

La novel·la els ensenya que això que anomenem Realitat és, de vegades, inaccessible, i que està feta de retalls d’esdeveniments, alguns més ficticis que reals.

Els ensenya el deute que tenim amb els anònims autors de la lírica tradicional, amb les belles cantigas, amb els trobadors, amb aquesta novel · la-mare, generadora de Literatura, que és L’enginyós gentilhome El Quixot de la Manxa.

Mujer mirando al mar els ensenya que això que diuen Història és més que un nom de pedra en un manual de la motxilla, i és quelcom construït a força de vida, de dolor, d’injustícies, d’éssers quotidians que estimen i són jutjats, de vencedors i vençuts, i que aquesta història no té sentit fins que un d’ells pregunta a casa, parla amb els seus pares o avis, escolta històries, les guarda a la memòria, i, amb el pas del temps, les jutja, formant-se una opinió sobre elles, que li permet passar, al seu torn, a formar part d’aquesta mateixa Història, ara amb nom d’aigua.

Mujer mirando al mar els recorda el valor d’una carta o postal (no és veritat que els joves i no els interessen aquestes coses, absorbits pels àgils correus electrònics), els ajuda a crear històries a partir de gèneres com el diari personal, a explicar una història de maneres diferents, a estar a prop dels exiliats, dels perseguits, a pensar en els mals i en els bons, a dubtar de les guerres de bons i dolents, a imaginar que els personatges d’aquesta novel · podrien ser qualsevol dels seus avis, a valorar els seus propis escrits en el que mereixen, el mèrit d’haver donat vida a uns personatges, que, al seu torn, parlen d’ells mateixos, i d’altres éssers humans.

-És rara. Al final, no se sap el que passa.

-Tria tu. Què final prefereixes?

-El feliç.

-Tu has construït la novel · la amb l’autor, en triar aquest final.

-Però, al final, què passa de debò?

-No se sap. Hi ha coses que ningú sap.

-Doncs vagi.

(Als meus alumnes ia mi ens agradaria dedicar els nostres treballs i lectures a Pablo i Helena. Cadascun d’ells ja els ha donat una història més enllà de la que aquesta novel·la ofereix.)

*Emma Castaño Sánchez és professora de Llengua i Literatura i ha treballat en diferents instituts públics de la Comunitat de Madrid.

Fitxa tècnica:

Mujer mirando al mar
Ricardo Gómez Gil
Editorial: SM
Colecció: Gran Angular
Madrid, 2010
128 pàgines
EAN: 9788467540796

Premi Gran Angular 2010

Escrito por

El autor aún no tiene información de perfil.

Deja un comentario

¿Quieres unirte al debate?
¡Expresa tu opinión!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *